DIMARTS

TOTHOM DE PEU

Quan el despertador del mòbil ha començat a sonar, tots sabíem que això significava l'inici d'un nou, llarg, divertit i cansat dia a Madrid. Mentre els més matiners ja s'havien dutxat i vestit i es disposaven a anar cap al menjador a esmorzar, alguns encara tenien els llençols enganxats i preferien dormir uns minuts més. A poc a poc hem anat arribant tots al punt de trobada, el menjador de l'hotel, on hi havia el gran i variat buffet lliure de l'esmorzar. Tots hem anat agafant el que ens venia més de gust mentre la Llum, la Vanessa i el Manel ens recordaven que calia alimentar-se bé en aquell moment del dia ja que havíem d'agafar energia per la intensa jornada que ens esperava. A continuació, havent esmorzat, hem anat a les habitacions a agafar la motxilla i una peça d'abric, que era tot el que necessitàvem per començar la caminata fins a la Puerta del Sol.

DE COMPRES

En un matí de bon temps, els professors ens han deixat temps lliure per anar a la Gran Via de compres. Cadascú ha anat al seu ritme, ja que hi ha moltes botigues per poder escollir. Ha estat un matí molt ben aprofitat, gairebé tots ens hem comprat un record de Madrid i fins i tot alguns han comprat roba per posar-se al musical d’aquesta nit.

CAMINANT PER MADRID


Tot caminant per Madrid, avui una mica més descansats, hem arribat al Congreso de los Diputados. No hem pogut entrar-hi com estava previst, ja que hi havia ple. Però aquest canvi sobtat no ha impedit l’explicació del Manel sobre aquell edifici tan gran i majestuós que es trobava davant nostre. Tot seguit, amb unes petites advertències i indicacions dels professors, ens hem dirigit cap a la porta principal del congrés on ens hem fet unes quantes fotos de grup i un cop acabades aquestes, ens han deixat cinc minuts per descansar aquells que n’estaven, o bé per fer-se fotos aquells que volien tenir un bonic record d’aquell edifici tan emblemàtic.

Altre cop amb el Manel al cap davant de la llarga fila d’estudiants que formem quan caminem per Madrid, que encara es fa més extensa alhora de travessar una pas de zebra, ens hem dirigit, aquest cop si, amb pas més lleuger cap al Parque del Retiro. Però abans d’arribar a la nostra nova destinació calia anar a veure dos monuments molt importants: La Plaza Cibeles i la Puerta de Alcalá.

La primera aturada, de solament uns tres minuts, ha estat a La Plaza Cibeles, dedicada com indica el nom a la deesa Cibeles, és una plaça inaccessible ja que actualment s’utilitza com a rotonda. Aquesta és famosament coneguda com el lloc on els aficionats del Real Madrid (equip de la ciutat) celebren les victòries del seu equip.

Tot seguit i sense badar, ens hem dirigit cap a la Puerta de Alcalá on hem pogut admirar els cinc magnífics arcs i alguns dels detalls d’aquesta. Gairebé, no hem tingut el temps suficient per observar-les amb atenció, ja que solament havent passat dos minuts de rellotge el Manel es dirigia convençut i sense aturar-se cap al nostre destí: El Parque del Retiro.  

PARQUE DEL RETIRO

Després d’haver vist el Congreso de los Diputados, la Plaza Cibeles y la Puerta de Alcalà hem anat direcció al Parque del Retiro. Al arribar-hi molts ens hem quedat sorpresos fins i tot abans d’entrar-hi, solament veient l’enorme porta principal que donava entrada al parc. Però al creuar aquesta porta encara és més sorprenent. Tot està cobert de verd esperança, amb molts arbres i flors. També hi ha enormes fonts d’aigua molt treballades i boniques, però no tenen res a comparació amb el gran llac que hi ha al centre del parc, amb l’aigua neta i harmoniosa, on molts companys hi han llogat unes barques i s’hi han estat una bona estona gaudint de les precioses vistes i de la tranquil·litat que aquest llac transmet, fins i tot alguns han conegut a gent d’altres països, amb els que han pogut aprofitar per practicar llengües. Però també n’hi ha dels que no volen tranquil·litat i que han acabat ben xops! Els que no volien sofrir aquest risc s’han estimat més anar a veure tots els indrets del parc que encara no havien vist. No només han contemplat el parc, sinó que també han tingut l’oportunitat de veure un esquirol de molt a prop, que bonic... El Parque del Retiro és un parc on hi va molta gent per relaxar-se mentre llegeix un llibre, per passar una bona estona amb la seva parella, o simplement per sentir-se bé. És un parc net, tranquil, bonic, gran... i el més important i valorat de Madrid.

DINAR

Al Parque del Retiro el Manel ens ha fet elegir el que cadascú volia per menjar, així al arribar al restaurant tot seria més fàcil i ràpid. I així ha sigut: hem arribat al restaurant, hem dinat aprofitant per descansar i xerrar amb els amics més lliurement sobre com anava de moment el dia, i hem marxat tot pensant en els quadres que veuríem al museu Thyssen.

MUSEU THYSSEN

Havent dinat, el nostre horari de visites ens indicava que havia arribat l'hora d'anar al museu Thyssen. La nostra primera impressió sobre aquest lloc ha estat una mica negativa, ja que no teníem gaires ganes de fer una visita extensa i inacabable, degut al cansament que portàvem a sobre. No obstant, hem tingut sort, perquè la guia que ens ha ensenyat i explicat les obres exposades s'ha mostrat molt simpàtica i ha fet que aquella estona esdevingués entretinguda, agradable i amena per a tots. A part, hem après moltes curiositats sobre els quadres que hi havia, i hem conegut des de les característiques del cubisme fins a la història d'un artista que no tolerava el món que l'envoltava i això el portava a dur a terme actes bastant curiosos. Després de la visita, teníem ganes de veure el que ens esperava als altres museus el dia següent, a causa de la bona experiència que vam tenir al Thyssen.

PREPARANT-NOS PER AL MUSICAL


Després de veure els impressionants quadres del museu Thyssen tots estàvem cansats i no volíem continuar caminant pels llargs carrers de Madrid. Però pensar que després del museu no hi havia cap altra visita, sinó que aniríem a l’hotel per descansar ens ha fet agafar forces per continuar caminant. A l’arribar a l’hotel cadascú ha anat a la seva habitació per a poder preparar-se per anar al musical. Tothom ha regirat la maleta per decidir el que es ficaria per anar a la cita. Olors de colònies diferents han omplert totes les habitacions. Pintallavis, ratlla d’ulls, rímel... han sortit dels necessers per posar-se a treballar. A les 9:00 tots estàvem mudats per anar a gaudir d’un gran musical. 

"MÁS DE CIEN MENTIRAS"


La veritat és que quan la Llum i el Manel ens van dir a Balaguer que el musical que aniríem a veure a Madrid seria Más de 100 mentiras, ens vam decebre, ja que gairebé no coneixíem cap cançó del Joaquín Sabina, però quan ens vam asseure a la butaca corresponent i va començar a sonar la primera cançó i els protagonistes van començar a ballar ens vam adonar que seria una gran nit. Més de 20 cançons com ara “Yo quiero se una chica Almodovar”, “ 19 días y 500 noches”, “Contigo” i “Y nos dieron las diez”  ens han explicat la història dels carismàtics personatges. El Tuli surt de la presó després de tres anys  amb una obsessió, venjar-se de Fernando Villegas, l’home que el va ficar a la presó i que va matar al seu amic Samuel. Amb l’ajuda del seus amics Juan, Manitas i Magdalena, la germana del Samuel, intentaran venjar la mort del seu amic i fer-se milionaris. Boniques ballarines, una música excel·lent i situacions còmiques ens han fet gaudir d’aquesta vetllada com nens amb un caramel. 

ANEM A SOPAR

Després de veure aquest entretingut musical, hem estirat una mica les cames per anar al Pans&Company, un restaurant on serveixen tot tipus d'entrepans. Alguns tenien molta gana, i han demanat entrepans amb combinacions excessives d'aliments, que per descomptat no els han deixat amb l'estómac buit. D'altres, però, no tenien tanta gana, ja que havien aprofitat el musical per picar unes quantes crispetes o beure un refresc. Un cop hem sopat, hem tornat a l'hotel, on tots hem caigut estesos al llit de la son que teníem. 

-Obss